Sinfonia de los adioses

I Jornades d'Art, Natura i Paisatge de la URV

Sinfonia de los adioses, 2015 (Instal•lació. Faristols, palla d’arròs i rajola hidràulica. Mesures variables.)

Des del meu punt de vista existeixen dues maneres de aproximar-mos al concepte d'espai privat. Una prové de l’arquitectura, i sol abordar-se com un lloc arquetípic, un model formal que emmarca i orienta les tensions que en ell es donen cita; una altra ens arriba des de l’antropologia i aborda la privacitat com un reflex de la identitat, una seqüència narrativa integrada per objectes i escenografies, les quals remeten a actituds psicològiques o comportaments simbòlics de qui les habita.

Es per això que treballo a l’entorn de conceptes com la memòria o la psicologia de l’espai, transportant i reproduint diferents situacions des d’aquests possibles llocs revisats. “Sinfonia de los adioses”, (títol provinent d’una de les més conegudes peces de Joseph Haydn) es vol fer ressò precisament d’aquesta interrogació contemporània actual que deriva cap a la recerca de “la casa”, d'aquest espai domèstic estanc on habitem des del conflicte amb l’objectiu de captar la nostra pròpia identitat com a individus perduda en espais mutables, fruit d’una època sense ideologies ni objectius compartits.


El principal argument amb el que s’escenificaven perfectament totes aquestes teories i que va funcionar tant bé durant tot el període més especulatiu, el trobàvem en forma de  maquetes de vivendes a escala real, pisos pilot que ens emmirallaven amb els seus acabats, promeses de paradisos artificials en forma de camps de golf..., somnis molts d’ells truncats i que mai van arribar a poder ser. Set anys després de l'esclat de la bombolla immobiliària, ens hem de seguir preguntant: "què ha quedat realment de tot allò?", “on estem”. Durant aquest període de temps, hem viscut un dels canvis socials més importants dels últims anys, una forta crisis que ha fet trontollar totes les nostres estructures i que ens ha portat a viure en una autèntica “deriva".

Aproximar-se a investigar les diferents perspectives que l'arquitectura contemporània recull entorn de l'àmbit domèstic, com de la regulació socio-econòmica del recinte d'allò que denominem vida privada, (tema en el que s’ha centrat tot el meu interès artístic en aquests últims anys), ens genera un univers de controvèrsies. Avui més que mai el construir i habitar es manifesten des d'un posicionament subjectiu allunyat de la col·lectivitat i per això m’interessa la reflexió sobre les mancances i conflictes que pot generar aquest escenari. Un espai on acabarem buscant la nostra pròpia identitat com a individus, molts cops perduda en espais mutables que no són més que el reflex d’una societat perduda sense ideologies ni objectius compartits.

La instal·lació es pot visitar fins al proper 18 de desembre (2015) al CRAI de la biblioteca del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona)